Lleida Solidària MPDL.- Avui sabem que el futur de les nostres societats es veurà definit pel plural, pel mestissatge social com a panorama realista. Cal, doncs, reflexionar sobre la necessitat d’incorporar noves formes de viure, sentir, entendre el món a les ja establertes i aconseguir fer, d’aquestes parts diferents i inconnexes, un tot que visqui, respiri, es modifiqui i es solidifiqui com un referent viu i fort on tothom se senti inclòs.

En aquest esdevenir diari, en aquest remolí d’informació que ens ha tocat viure i que ens bombardeja constantment,  ens imaginem que les nostres vides són d’absoluta transcendència per a la història i la humanitat. Res més lluny de la realitat, som veritablement insignificants. Ara bé, aquesta idea no ens ha de portar al desànim, tot el contrari, ens ha de servir d’esperó per continuar endavant, per deixar de mirar-nos el melic i veure la situació actual del nostre entorn amb una perspectiva àmplia, fraternal i solidària, allunyada de les misèries que envolten a diari les nostres vides. Hem de fer camí cap a un món on, cada cop més, les persones siguem tractades  com el que som, persones, en majúscules, aportant cadascú des de la seva parcel·la  allò que pugui millorar la nostra societat. Aleshores, podrem dir que hem participat, que els nostres actes sumats als dels altres han transcendit, que hem posat el nostre gra de sorra per a la creació d’una  societat que tingui com eix principal l’evolució humana.